No tothom pot experimentar què és la sinestèsia, però en realitat és una condició neurològica que no pot passar desapercebuda per a qui en té. Al final d'aquest article entendràs per què escoltar colors i veure sons pot ser real per a algunes persones i què és el que causa que això passi.
La sinestèsia
Quan parlem de sinestèsia fem referència a una condició neurològica en què l'estimulació sensorial o cognitiva condueix a experiències automàtiques i involuntàries a la persona com una segona via sensorial o cognitiva. Una via, per exemple, l'audició passa automàticament a activar una segona via, per exemple, la vista.
Això vol dir que quan s'activa un sentit s'activa alhora un altre sentit que no està relacionat. Això farà que una persona quan escolta música senti patrons de color alhora. La sinestèsia pot provocar qualsevol combinació de sentits, encara que no tots han estat estudiats.
La sinestèsia més comuna és la sinestèsia de color de grafema, on lletres i números s'associen a colors. Les persones sinestèsiques poden escoltar olors o veure sons, assaborir paraules, fins i tot tocar el que veuen. Aproximadament el 5% de la població mundial té algun tipus o subtipus de sinestèsia.
Pots escoltar aquest vídeo en silenci?
Et sorprendràs quan descobreixis que potser tu també ets capaç d'escoltar el so d'aquest vídeo que està totalment en silenci. La sinestèsia no sols s'aplica a les persones que associen sons a imatges, sabors a paraules i un llarg etcètera. Algunes persones són capaços descoltar sons en vídeos quan el vídeo en realitat no reprodueix cap so. A tu també et passa?
El psicòleg Chris Fassnidge anomena aquest fenomen «resposta auditiva visualment evocada». Tot i que tècnicament no és una sinestèsia, Fassnidge creu que és una nova forma que mereix un estudi addicional. Algunes persones el descriuen com un brunzit al seu cap, per a altres persones, és una cosa així com un soroll blanc. I després altres persones diuen que varia segons allò que mirin. Aquesta condició afecta el 30% de la població i moltes persones no s'adonen que associen sons febles a la seva ment amb imatges.
Hi ha persones que no s'adonen que els passa sovint i que no són conscients del so mental fins que t'allunyes de tota la resta. Per saber si realment escoltes el so en aquest vídeo en silenci, hauràs de veure'l en un lloc en silenci sense interrupcions… només així t'adonaràs. Si estàs en un lloc amb soroll o distraccions, aleshores són podràs apreciar si realment tens la capacitat descoltar el vídeo en silenci.
Tipus i causes de la sinestèsia
La majoria de persones amb aquest tipus de condició presenten almenys dos tipus de sinestèsia. El més comú és el que hem comentat més amunt, el color de grafema. Però també hi ha altres tipus de sinestèsia que són molt comuns i que val la pena anomenar per diferenciar:
- Olorar aromes en escoltar certs sons
- Veure música amb patrons i aire
- Assaborir paraules
- Sentir textures quan se senten emocions
- Sentir que el temps té característiques físiques
- Veure el llenguatge de signes com a colors
- Veure conceptes abstractes
Encara que les causes es desconeixen hi ha diverses teories sobre la taula:
- Sobreabundància de connexions neuronals.
- Passa quan les àrees d'un sol sentit del cervell es retroalimenten amb àrees multisensorials i es confon la informació.
- Tots tenim aquestes connexions però no les fem servir.
- Es tenen associacions mentals més fortes.
- Els nens bilingües des d'una edat primerenca tenen més probabilitats de tenir sinestèsia.
Com es diagnostica
Encara que no hi ha una forma exacta de diagnosticar la sinestèsia perquè encara hi ha molt per estudiar sobre aquesta condició, per poder diagnosticar-ho cal tenir diversos punts en compte. Hi ha pautes desenvolupades per un investigador destacat sobre la sinestèsia, el Dr. Richard Cytowic. Aquestes pautes són les següents:
- Experimenten de manera involuntària les percepcions
- Projecten les sensacions fora de la ment, com veure colors a l'aire quan escolten sons
- Tenen una percepció exactament igual cada vegada que passa un mateix estímul
- Tenen una percepció genèrica, com veure una forma en resposta a una certa olor, però no veure res més complex
- Recorden la percepció sinestèsica secundària millor que la percepció primària
- Tenen reaccions emocionals com a sentiments plaents vinculats a les percepcions.
Pros i contres
Les persones sinestèsiques senten contradicció per aquesta condició. Alguns ho senten com un do i altres, com un càstig. Per exemple, quan una persona sinestèsica veu paraules imprecises en el color incorrecte pot ser estrany o que alguns noms els facin tenir mal gust de boca també pot ser desagradable per a ells. Altres senten que han tingut sobrecàrregues sensorials o que se sentien avergonyits de nens quan descrivien el que els passava però ningú els entenia… I molts ho intentaven ocultar per no rebre crítiques o burles, sense entendre si el que els passava era normal o no.
D'altra banda, la gran majoria de persones sinestèsiques senten que les seves habilitats són un regal i no les voldrien perdre mai per res del món. Els encanta saber que el cinc és el groc, per exemple, o que la paraula lluna sap dolça. A més senten que és més fàcil memoritzar els conceptes per la informació extra que reben al cervell i que altres persones no poden ni imaginar què és.
El 2005, Daniel Tammet va establir el rècord europeu de memorització de pi en memoritzar 22.514 dígits en cinc hores. Ell va atribuir la gesta a la seva habilitat per veure números amb color, textura i so. També hi ha evidències que la sinestèsia pot millorar la creativitat. Un estudi del 2004 a la Universitat de Califòrnia va fer que un grup d'estudiants prengués les proves de pensament creatiu de Torrance. Els sinestèsics que van prendre la prova van obtenir una puntuació de més del doble a totes les categories.
Per si no n'hi hagués prou, les persones sinestèsiques poden tenir oportunitats laborals úniques. Alguns fabricants de cotxes contracten sinestèsics perquè ajudin els seus dissenyadors a crear cotxes més agradables per als usuaris. Hi ha sinestèsics coneguts com; Vincent Van Gogh o Marilyn Monroe.