Per l'educació una mica negativa que hem rebut, ens és més fàcil imaginar, creure i convèncer-nos de les nostres limitacions i misèries humanes que dels nostres recursos cerebrals positius. Per això la nostra ignorància i la dificultat pràctica a l'hora d'explotar les nostres capacitats:
1) Ens és més fàcil creure que no podem fer tal cosa, que intentar fer-la tan bé com sapiguem.
2) Som més propensos a culpar-nos del que ens atribueixen en comptes de reflexionar i treure «partit» del que ens ha sortit, no malament, sinó de manera diferent.
3) Som més donats a disculpar-nos perquè creiem que no ho fem bé que intentar fer-ho com millor sabem, i quedar-nos satisfets amb aquest convenciment de fer-ho tan bé com podem.
4) Estem més acostumats a «llençar-nos per terra» que a perdonar-nos i creure més en nosaltres mateixos i les nostres possibilitats.
5) Som més capaços de donar tot a una veïna/o, al nostre germà/a, amics; que a «mimar-nos» a nosaltres mateixos.
6) Som capaços de voler al màxim el nostre marit-dona i fills i ens costa estimar-nos a nosaltres mateixos.
7) Som més donats a creure el que ens diuen els altres, sobretot els qui creiem que ens volen; que estar segurs del que som i fem per nosaltres mateixos.
És clar, el cervell informa de tot això durant tota la vida, aprèn una manera de ser i una manera d'actuar, sense fer vostè el més mínim per canviar. Fixeu-vos que amb només cinc vegades al dia que es digui: que tonto que sóc, tot ho faig malament, no em va agradar res, quin desastre! (situació que ens passa amb molta freqüència) si ho multiplica per 30 dies que té un mes, dóna un resultat de 150 vegades que et bioinformes negativament del mal que fas tot.
Si aquesta manera de pensar, d'informar-te, la calculem durant un any, ens surt 1800 vegades que «és un ximple i que tot li surt malament»… el cervell, li agradi o no, aprèn que cada cop és més tonto i cada vegada fa pitjor les coses! Sí, és així encara que no s'ho cregui! estem tan acostumats a tot això, que ens sembla ridícul que sigui així!
Dr. Emilio Garrido-Landívar.