Tots sabem com la música ens crea emocions, però tot això està íntimament connectat amb el nostre cervell. Hi ha una frase que deixa reflectit això, que va ser dita per Stefan Kolesch: 'Som criatures musicals de forma innata des del més profund de la nostra naturalesa'. I és que la música i les emocions estan connectades i la neurociència ens ho explica perquè ho entenguem encara millor.
La música uneix les persones i desferma emocions a tot el planeta. Si escoltes música t'adonaràs com sents i com s'evoquen emocions depenent de la música que escoltes. La música et pot fer sentir feliç, neutral o trist, depenent del cas i dels records que tinguis associats a aquesta música en concret.
Res no té més impacte sobre el cervell que la música
La música afecta la memòria, el moviment, les emocions… ho afecta pràcticament tot perquè la música és molt important per a les persones, en tots els sentits. Hi ha alguna part del cervell que no està influïda amb la música? Els músics quan creen música ho coordinen amb els seus moviments i són capaços de generar activitat emocional depenent del que compon. Les persones quan componen música en comú gaudeixen i es comuniquen els uns amb els altres, fent que el cervell humà es comprometi enormement.
Sembla que el món de la música està dirigit per les emocions més que les emocions estiguin dirigides per la música. El reconeixement de les emocions a la música pot ser universal, una mateixa cançó pot despertar el mateix reconeixement en diverses persones, fins i tot encara que la seva cultura sigui diferent. Es reconeix gràcies a la tristesa que provoca la cançó o l'alegria. Es pot reconèixer l'emoció de la peça en qüestió gràcies a que les emocions són universals a tot el món. Tots sabem reconèixer les emocions.
Les cançons ens poden contagiar alegria, bon humor o tristesa i malenconia. La música és una successió de senyals acústics que arriben al nostre cervell. Al cervell aquesta música es codifica i es dóna significat, i també se li associa una emoció que ens fa sentir en un moment determinat. El cervell involucra les emocions en el reconeixement de la música per poder fer que aquest so sigui una cosa comprensible per a nosaltres.
La música i el cinema
La música és una guia que ajuda a ressaltar les emocions per a lespectador. La música ajuda a fer que l'espectador sàpiga si ve un ensurt, si una persecució és trepidant, etc. Ajuda l'espectador a situar-se en una escena i sentir l'emoció que la pel·lícula es vol transmetre i que es faci un clima concret. Pot fer que una persona senti si passarà alguna cosa dolenta a la pel·lícula o si és una cosa bona, com una situació romàntica.
La música mou les emocions a les pel·lícules i les persones són capaces de situar-se en el clima cinematogràfic depenent de la música. El cervell dóna sentit a aquesta música i sap què pot passar, sentint el que passa a l'escena.
El cervell necessita patrons per entendre l'entorn
El cervell necessita patrons per entendre l'entorn i donar-hi sentit generant expectatives. Els nostres avantpassats feien servir aquestes regles del so per salvar la vida. Si no haguessin reconegut que el soroll comportava perill, és probable que haguessin estat menjats pels depredadors. El soroll ens ajuda a entendre i la música ens pot ajudar a entendre l'entorn i les emocions.
La música també us pot ajudar a modificar l'estat d'ànim. Si estàs trist pots posar música que t'animi o si estàs molt alterat, hi ha música que et pot tranquil·litzar perquè la música té la capacitat de canviar l'estat d'ànim. La música és poderosa a l'hora d'activar les estructures emocionals al cervell.
La música és capaç d'evocar el mateix nucli, és a dir, el nucli de les estructures cerebrals per a les nostres emocions. La música pot ajudar pacients que tenen trastorns a les seves estructures cerebrals i que tenen a veure amb les emocions, com la depressió, l'ansietat, abusos, trastorns d'estrès posttraumàtic, etc. La música també pot ser una teràpia.
Els nens autistes i la música
Els nens autistes poden escoltar i entendre la música de la mateixa manera que els nens no autistes, és a dir, senten la música igual que qualsevol altra persona que no tinguin el Trastorn de l'Espectre Autista. Encara que no hi ha prou estudis per afirmar això, el que sí que és cert és que aquests nens poden tenir un gran interès per la música i és més fàcil comunicar-s'hi a través de la música més que amb el llenguatge verbal.
La música pot transmetre informació com ho fa el llenguatge, però encara s'està treballant quins instruments podrien transmetre emocions. És una manera divertida d'experimentar i reconèixer les emocions, és una feina que encara s'està duent a terme però que és molt interessant perquè els nens aprenguin a posar paraules a les emocions. Això també és indispensable per als nens autistes.
La música i limpacte social
La música és capaç d'unir unes persones amb les altres, és la màgia de la música. La música desperta funcions socials quan es fa de manera conjunta. Les persones som éssers socials que ens necessitem els uns als altres per poder evolucionar i desenvolupar-nos. Necessitem un comportament social amb altres individus i amb la música s'engega totes aquestes funcions socials gairebé de manera innata.
Les experiències emocionals fan que les persones se sentin més felices quan la música està pel mig. La música potencia la cohesió social, ens fa unir-nos i sentir-nos millor amb els altres, confiem més els altres persones gràcies també, a la música.
Hi ha societats sense escriptura però cap sense música
La música forgen llaços socials, les melodies ens uneixen, compartim estats emocionals i fomenten la cooperació. S'utilitzen per solucionar diferències entre persones, en escoltar música s'activen zones del cervell que s'encarreguen de la imitació i l'empatia. Són les zones on hi ha les neurones mirall i sentim el dolor, l'alegria o la tristesa dels altres, així com imitar-ne les accions.
La música ens toca les emocions perquè ens permet compartir sentiments amb els altres. Els éssers humans ens unim des de sempre per ballar i escoltar música. De fet, no hi ha una celebració on no hi hagi música per gaudir tots plegats.
Font: Xarxes 'Música, emocions i neurociència'