Un professor de filosofia es va presentar davant la seva classe amb un pot gran i va buidar de maionesa.
Va començar a omplir-lo amb pedres de 5 centímetres de diàmetre. Després va preguntar als estudiants si el flascó estava ple. Tots van contestar afirmativament.
Tot seguit, el professor va agafar un grapat de bales i les va fer fora al flascó. Va sacsejar el flascó lleugerament i les bales, per descomptat, van omplir els espais oberts entre les pedres.
A continuació, va preguntar als estudiants si el flascó estava ple. Tots van contestar afirmativament.
El professor va agafar una caixa amb sorra i la va buidar dins del flascó. Per descomptat, la sorra va emplenar tots els buits existents. Va preguntar novament si el flascó estava ple. Els estudiants van respondre amb un unànime «sí».
«Ara», va dir el professor, «vull que comprenguin que aquest flascó representa la vida. Les pedres són les coses importants, la família, la parella, la salut, els fills. Aquelles coses amb què de debò ens sentim satisfets.
Les bales són les altres coses que importen, com la feina, casa teva, el teu cotxe.
La sorra és tota la resta. Les coses petites.
Si primer posem la sorra al flascó, no hi haurà espai per a les bales ni per a les pedres. El mateix passa amb la teva vida.
Si gastem tot el nostre temps i energia en les coses petites, mai no tindrem lloc per les coses que són importants per a nosaltres. Para atenció a les coses que són crucials per a tu felicitat. Juga amb els teus fills. Porta la teva parella a ballar. Sempre hi haurà temps per anar a treballar, netejar la casa, fer un sopar i arreglar el llit.
Estableix les teves prioritats. La resta és només sorra».