Què et ve al cap quan escoltes la paraula «ira»?:Frustració?, cridar?, pèrdua de control?, violència?, por?, silenci?, evasió? Totes les respostes són raonables… O no?
La ira també pot tenir una cara positiva o més amable: confrontació, energia, tenacitat o honestedat.
No hi ha gaire gent que hagi crescut en famílies on realment se sentia segur expressant els seus sentiments d'enuig. Potser totes aquestes associacions negatives no són tan sorprenents considerant que la majoria de nosaltres no tenen un model de ràbia sana. La ira, com la majoria de les coses a la vida, pot tenir aspectes positius (energia, honestedat, tenacitat) i negatius (frustració, violència, por).
La ira, per definició, és «un fort sentiment de desagrat i bel·ligerància que suscita respostes agressives».
No obstant això, una descripció clínica més àmplia estableix que la ira és un estat d'activació elevada o excitació del sistema nerviós autònom (per exemple, l'augment de la freqüència cardíaca, respiració ràpida, cara enrogida, dolors al pit, palmells suats, etc. ) que es nodreix de la nostra interpretació dels fets.
Podem aprofitar aquesta explosió d'energia constructivament i amb un propòsit o intenció. Necessitem un alt grau d'autocontrol. Controlar la respiració i no perdre de vista el nostre objectiu ens ajudarà. Si aconseguim buscar una utilitat a un sentiment tan salvatge tindrem poder per fer moltes altres coses.
Us deixo amb un exemple d'ira mal controlada: