Les xarxes socials són com petites finestres que permeten veure el que passa a la vida dels altres, pots veure'l sense que altres sàpiguen que ho veus (sempre que no interactuïs i només miris). El que moltes persones obliden és que darrere d'aquestes finestres no sempre es veu la realitat, i en la gran majoria d'ocasions només es veu la part més bonica de la vida aliena, aixecant enveges o comparacions.
A les xarxes socials es publiquen els nous naixements, quan es perd una feina, les injustícies socials, els divorcis, els augments de sou, els èxits de les persones, fotografies de moments especials, música… En definitiva les xarxes socials és un lloc on compartim les nostres experiències, les nostres històries. Algunes vegades aquestes històries són personals, de vegades informatives i altres vegades, no tenen gaire sentit.
El que les persones no se n'adonen és que veure les xarxes socials sembla que s'ha convertit en una obligació diària, les persones se senten obligades a mirar les xarxes socials cada dia!
Per què ens enganxen tant les xarxes socials
Les xarxes atrapen i les socials també. El que passa és que les persones se senten enganxades a crear vincles, a formar part d'una comunitat, formar part de la manada. Buscar reconeixement i compartir gens i xafardejos. Es fa de forma natural perquè relacionar-nos amb els altres és una cosa que tenim escrita al nostre ADN.
La sociabilitat forma part de la naturalesa humana, en aquest caràcter hi ha una de les claus del nostre èxit com a espècie i com a individu. Al capdavall, la intel·ligència és social. Més que enganxar les xarxes socials, les xarxes i el vincle entre persones ens calen i són clau per a la supervivència de la nostra espècie. És un requisit indispensable per aprendre a gestionar les emocions.
La intel·ligència ha de ser social o no serà intel·ligència. El reconeixement social del que hom diu o fa és un bon indicador de la salut de l'individu. La millor notícia és que avui pertànyer a la manada és més fàcil que mai gràcies a les tecnologies digitals. Ens permeten ampliar els horitzons socials i lentament, contribuir a vèncer alguns monstres que ens aguaiten: la solitud o la depressió.
Com funciona la interacció a les xarxes socials
Les persones quan usen les xarxes socials ho solen fer seguint el mateix patró els uns i els altres. Les persones tallen, copien i comparteixen els articles que importen o que impacten emocionalment. S'afegeixen comentaris a aquestes retallades i convidem als amics que també ho vegin, compartint la informació.
Les persones solen tractar les xarxes socials de la mateixa manera que es fa com quan es tenien àlbums de fotografies al calaix de la teva còmoda: per recordar els bons moments o les coses que ens han impactat en un moment determinat.
El mur de la xarxa social és una representació personalitzada del que interessa. Es completa amb articles, imatges, frases o textos importants, textos que ens han enviat altres amics o records d'altres anys. També es veuen comentaris entre persones que es veuen normalment i que també interactuen a les xarxes socials.
Volem pertànyer a una comunitat
Les persones quan interactuen massa a les xarxes socials (més que a la vida real) sol ser perquè busquen un lloc on pertànyer. A les xarxes socials es discuteix tot, des de les opinions polítiques fins als sentiments més profunds. Per a moltes persones, lLes xarxes socials és un lloc al qual volen pertànyer, poden trobar un sentit de pertinença.
Per exemple, un estudi recent publicat a Social Influence va mostrar que les persones que participen a Facebook tendeixen a tenir un sentit de pertinença quan la informació que publiquen obté una resposta d'amics i d'interacció en forma de comentaris o 'm'agrada'. Aquesta investigació va mostrar que els sentiments de pertinença es veuen amenaçats quan els usuaris deixen de generar contingut o participen en línia, i quan la informació que publiquen no rep una resposta dels altres, cosa que els fa sentir insegurs.
Això, no passarà si la persona al seu entorn proper sent que pertany a una comunitat, aleshores no tindrà la necessitat de pertànyer a una xarxa social de forma contínua. Podrà participar a les xarxes socials de tant en tant però sense sentir ansietat si no interaccionen amb les seves publicacions.
El sentit de pertinença depèn de la quantitat de persones que comparteixen a Facebook (per exemple, però també serveixen altres xarxes socials com Instagram), els tipus d'experiències que estan tenint a la xarxa social i si estan sent ignorats o validats per altres… Els resultats van identificar clarament que la participació activa és necessària per disminuir els sentiments de rebuig social. Aquest rebuig social és el que poden sentir també a la seva vida real, fora de les xarxes socials.
És força semple: com més amics i «m'agrada» tenen les publicacions, millor se sentirà la persona sobre la seva vida, encara que aquesta forma de comunicació a la llarga pot ser perjudicial perquè la persona pot sentir la solitud si no té relacions i interaccions estables i sòlides a la vida real. Les persones necessitem el contacte físic de les persones que volem. Les xarxes socials només mostra una part mínima de la vida de les persones, només mostren com volen ser vistos per la societat, és una 'façana'.
La part bona de les xarxes socials és que es poden compartir interessos amb altres persones, descobrir nova informació i fins i tot, facilita les amistats per al món real. En realitat, que les xarxes socials siguin negatives o positives dependrà de com facis servir aquestes xarxes socials. És necessari aprendre a desconnectar de les xarxes socials i tenir una vida real amb persones al teu costat.
Recorda que compartir coses a les xarxes socials no et farà feliç i menys si t'obsessiones amb les interaccions que tenen les teves publicacions. Només vol dir que tindràs petites alegries en compartir les teves coses però que no gaudiràs d'una interacció real amb els altres pel que fa a la llarga, et sentiràs sol/a. N'hi ha que utilitzen les xarxes socials per definir-nos a nosaltres mateixos i per intentar que el món ens vegi d'una manera determinada. És com una 'marca personal' que intentes que sembli interessant per encaixar millor.